Daniele Giallara i Salvatore Carboni

Concerts: dilluns 29 juliol, a les 21.00h. Centre Cultural La Mercè. Preu entrades: 15-10€

Dimarts 30 juliol, a les 21.00h. Centre Cultural La Mercè. Preu entrades: 15-10€

Ja pots comprar les teves entrades clicant aquí.

The Cantu a chiterra per Daniele i Salvatore.

Cantar amb acompanyament de guitarra està estès per tota l’illa de Sardenya. Els artistes estan influenciats per diverses tradicions: la principal de les quals és la coneguda com Su cantu a chiterra (o boghe ‘e chiterra), probablement originada a la zona nord a través de les influències espanyoles. Es cantava en llengua logudorese (la llengua parlada en el centre-nord de l’illa) i es divideix en gèneres ben definits, cadascun dels quals té exactament el seu patró textual i musical.

Su cantu a chiterra té dos nivells d’actuació diferenciats:

– Nivell amateur practicat tant per homes als zilleri (bars), a les tavernes i als espais públics, com per homes i dones als spuntini (barbacoes) i altres reunions privades.

– Nivell professional (o semi professional) practicat per homes i algunes dones que duen a terme uns duels molt llargs i ritualitzats per etapes durant les festes majors dels pobles.

A la tradició del Cantu a chiterra, les raons purament vocals/musicals predominen per sobre de l’elaboració del text: en tots dos nivells (l’amateur i el professional), l’objectiu de l’actuació és un “desafiament de cant”, on els cantadores mostren les seves capacitats vocals i musicals, interpretacions estilístiques, virtuosisme, entre d’altres.

L’acompanyament instrumental es realitza amb guitarra, concretament amb Chitarra sarda (guitarra sarda), amb la caixa més gran que la guitarra normal. Es toquen acords en arpegi amb contínues variacions i passatges en contrapunt, nota a nota, mentre es canta.

Es té coneixement de la presència de la guitarra a Sardenya des de finals del s. XVI, però les primeres evidències del seu acompanyament a la veu daten del s. XIX.

Els principals gèneres de Cantu a chiterra són:

– Boghes en re (o canto en re: sovint aquesta definició s’utilitza com una metonímia per referir-se a tota la tradició). El practiquen tots els cantants, tant aficionats com professionals: té una progressió tranquil·la amb ritme binari, text octosíl lab i acompanyament instrumental arrelat en una contínua successió d’acords de tònica-dominant. Es tracta d’una “estructura musical oberta”, que inclou tècniques molt refinades d’improvisació de manera que és possible cantar en re durant hores.

– Sa nuoresa (de la ciutat de Nuoro, tot i que els seus orígens reals són desconeguts) amb un ritme sostingut en 3 i una introducció amb acords subdominants a l’acompanyament (I-IV-V).

– Sos muttos, les lletres dels quals són sovint improvitzades pels cantants i tracten de temes amorosos: no hi ha actuació de Cantu a chiterra sense un espai dedicat al cant muttos.

– Altres gèneres: Mi e la; Sa Corsicana (de Còrsega), su Fa diesis, sa disispirata, sa filognana, su Si bemolle, sa ozieresa entre d’altres. Normalment són una prerrogativa dels cantants professionals i es caracteritza per ser una actuació molt ornamental i virtuosa.